Visita al jardí botànic de Mar i Murtra (Blanes)

Al jardí botànic, amb una visita guida al novembre de 2019

Planta de Cardamomo

Marquesa, planta de fulles tropicals de tamany.

Ficus Benjamí
Ficus Benjamí
Or i Argent, magnífica per decorar jardins i de baix manteniment.

Sicra Reboluta, de baix creixement. Aquesta deu tenir més de 80 anys.

Bananers, es com una canya gegant, el fruit només surt una vegada per cada tija.

Monstera deliciosa, perquè deliciosa?

Perquè fa uns fruits madurs de color verd per fora i grocs per dins similars a una pinya.

Hotel de insectes, per atraura a inquilins beneficiosos per el nostre hort.

“Borraja” (como el agua de borrajas), en català borratxas. Per repelir insectes no beneficiosos del nostre jardí.

Palmera blava, de creixement extremadament lent. Aquesta va ser plantada per Carles Faust, el fundador del jardí

Pi blanc, són monoics.

Murtra, fa flor blanca molt maca i després els murtrons es poden fer licors. Es un símbol de prosperitat en les cultures mediterrànees. Poc coneguda a Catalunya.

Fals pebrer, el fruit es de color rosa

Macadàmia, a la imatge s’aprecien els fruits.

Canya de sucre

Araucaria, conifera que viu a l’hemisferi sud (són de la familia dels pins de l’altre hemisferi).

Expresiones regulares, direcciones de interés:

Expresiones regulares en Python

Documentación oficial expresiones regulares en Python 3

Consejos y tutoriales para la limpieza de datos en Python

Limpieza de datos con expresiones regulares (muy buen ejemplo)

Pasos para limpiar texto de forma efectiva con expresiones regulares

Limpieza de datos para Natural Language Processing

Limpieza de datos para Machine Learning

Scraping de datos de PDF usando expresiones regulares

19/10/2019 Actualización:

Conceptos básicos estadística

Tipos de datos

  • Variables Cuantitativas: Una variable cuantitativa es simplemente una cantidad cuantificable numérica en la que las operaciones aritméticas a menudo tienen sentido. Clasificamos en dos tipos:
    • Variable cuantitativa continua (Quantitative Continuous): Puede tomar cualquier valor dentro de un intervalo y puede tener muchos valores posibles. Por ejemplo medir la massa corporal de una población, o el tiempo que lleva ir de un punto a otro, el tiempo de espera en una cola, etc…
    • Variable cuantitativa discreta (Quantitative Discrete): Conjunto finito de números contables. Por ejemplo número de alumnos en una clase.
  • Variable Categórica (o cuantitativa): Clasifica a los individuos o artículos en diferentes grupos. Clasificamos en dos tipos:
    • Variable categórica ordinal (Categorical Ordinal): De ordinal, orden, es decir clasifica en función de un orden. Simplemente tiene algún tipo de orden o clasificación asociada a ella. Por ejemplo, los cursos de universidad, primero, segundo, tercero, etc…
    • Variable categórica nominal (Categorical Nominal). Que nombran pero no ordenan. Por ejemplo, païses, raza, sexo, etc…

Pregunta:

La edad de los individuos de una población que tipo de data es?
Cuantitativa continua.

Si clasificamos por mayores de edad (>18) marcando como 0 no y 1 sí, que tipode dato es?
Categórica nominal

Mejores herramientas para representar tipos de datos

Datos categóricos (categorical data):

  • Gráficos de barras (verticales, horizontales)
  • Tablas de frecuencia de datos.
    • Datos absolutos: representando por el valor numérico
    • Datos relativos: representado por % vs el total.

Datos cuantitativos (cuantitative data):

  • Histogramas
    • Forma del histograma (shape)
    • Centro o punto medio del histograma (center)
    • Rango de datos (min-maximo)
    • Valores atípicos (outlier)

Un estiu al pirineu aragonès – Part 1

Aquest estiu he visitat el pirineu aragonès amb dues activitats: He pujat el pic de l’Aneto i he visitat el parc d’Ordesa. Les dues activitats han suposat fer realitat un somni d’infància. Als meus 39 anys, ho he fet. Era una d’aquelles activitats que et fan ilusió de petit i quan ho vols fer no pots (per experiència, recursos econòmics, etc…)  i quan ho pots fer ja t’has oblidat que volies fer-ho.

Pujada a l’Aneto (Inicis d’Agost 2018)

La pujada a l’Aneto ha estat una meravella paisatjistica. Una catarsis amb la natura.

1 d’Agost a les 15.00

M’adono durant el viatge que m’he deixat les ulleres de sol i que patiré si no n’aconsegueixo unes. Decidim parar a Benasqué. Estan totes les botigues tancades i finalment compro unes ulleres que semblen decents a la benzinera del poble. Es un poble molt pintoresc.

1 d’agost 17.00h

Arrivem a l’entrada del park. Deixem el cotxe, ens canviem. Anirem caminant fins al refugi, que són uns 6km i 500m de desnivell aprox.

Fa molta calor, uns 30º, molt bon dia i un paisatge que promet.

1 d’agost 18.24h

Iniciem l’ascenció cap el refugi de “la Renclusa”.

A les 19.00h ja hem arribat al refugi. Uns francesos s’estan fent un banquet fent servir una pedra de taula, hi ha gent passejant als voltants.

I el punt per on ascendirem demà a la matinada es presenta imponent davant nostre.

20.30 anem cap a dormir. Demà iniciem ascenció.

2 d’agost 05.00 Refugi la Renclusa

Comencem a pujar, ens adelanten uns matxaques que una mica més i pugen correns. S’equivoquen de camí i al cap d’uns 50 minuts ens tornaran adelantar. El primer tros de pujada es molt pedregos. L’únic soroll que s’escolta es el del salt de l’aigua.

Em fusiono amb la muntanya….

Sóc un ocell…

Fins que arribo a la cresta. Hem giro y faig una foto de la gent pujant per la pura pedra. La roca viva, granítica, vella com la mare terra.

2 d’agost 8.00h Portillon superior

Arribem al portillón superior, l’entrada a l’alta muntanya. Al final de tot en forma de piramide es vislumbra l’Aneto.

Ens hem de calçar els crampons per passar la nevera, que es com li diuen a aquesta glasera. I els camprons són important, perquè sense crampons no hi ha ascensió. La montanya es un lloc que s’ha de respectar, no val anar amb sabatilles i pantalons. Roba d’abric, bon calçat, crema solar, etc…

afrontant el darrer tram, queden els últims 300m de desnivell. Aquí ja estava per sobre els 3000 metres d’altitut. Em sento com caminant per la lluna.

2 d’agost 11.50

Coi! ja són casi les 12.00, el temps ha passat volant. El passeig, la natura, el paisage, ens han tingut ensimismats. Arribats a aquest darrer tram  ja no hi ha neu. Queda molt poquet.

El pas de mahoma. Realment impressionant. La primera vegada que el vaig creuar, vaig sentir por, perquè tot i que el pas es ample, sents el vuit de la muntanya entre els dos cantons. Una caiguda lliure de centenars de metres. Creuant un pont, encomanat a l’habilitat d’un mateix i a la fe de la vida. No hi ha marxa enrera, només mirar cap endavant i assolir el cim.

Finalment realitzo el cim!

2 d’agost de 2018 12.00h, pico Aneto!!

A partir d’aquí vam fer un petit mos i cap aball, que s’ens feia tard. Sempre gaudint de les inmillorables vistes que ens va brindar el día. Una visibilitat excelent :o)

2 d’agost 13.00h iniciem el descens.

El que més em va impactar de la baixada, va ser la quantitat de pedres i pedres i pedres que vaig arribar a trepitjar.  La vaig gaudir molt, cada petja que feia em sentía en consonància amb la muntanya.

Aquesta imatge d’aquí a dalt, reflecteix el descens de forma acurada. Molt agreste, distàncies enormes i roques granítiques. Vam veure cérvols i “marmotes”.

2 d’agost 16.10h — Basa del Salterillo

Ja a mig camí, després de passar la basa del Salterillo, el paisatge va començar a canviar…

les primeres vegetacions i finalment…

2 d’agost 18.00h — Aigualluts

Un salt d’aigua, ja baixant a la plana

A Aigualluts ens vam trobar amb un granger que venía de revisar el bestiar i vam acompanyar-lo fins a l’estació d’autobusos. Va ser una companyia grata i em va estar explicant algunes anectodes de la zona.

2 d’Agost 19.30 — Parking del parc

Ens canviem de roba, tornem a vestir-nos de turistes, pujem al cotxe i cap a casa!! Missió complerta.

El rey que nunca rompió un huevo

Hace muchos muchos años existió un rey al que nunca habían dejado romper un huevo. De pequeño lo trataron con excesiva delicadeza. Le decían — no príncipe, no os levantéis ya os servimos nosotros…

Un día el principe bajó a la cocina y vió un huevo. Nunca había visto ninguno entero y cuando fué a coger uno con sus manos, la cocinera lo apartó delicadamente y le dijo — mi príncipe, estas cosas no son para la realeza.

Así que el príncipe fué creciendo hasta que se convirtió en rey y como nunca había roto un huevo, cómo rey, rompió el reino.

El pescador

Había una vez un pescador de caña, que se consideraba un gran pescador. Vivía cerca en la orilla de un lago de aguas tranquilas y poco frecuentadas por la gente. Cada día salía con su caña a pescar y vaya si pescaba.

Un día volvía de una jornada de trabajo, con un pescado bien grande bajo el brazo, y se cruzó con un sabio monje.

Oh! que gran pescado – exclamó el monje. Debéis ser un gran pescador.
El pescador que pecaba un poco de vanidoso dijo. — Seguramente de los mejores del país…

El monje quedó tan impresionado que le invitó a que visitara su región para mostrar a la gente de su templo tal pericia, a lo que el pescador accedió gustosamente.

Al llegar al templo, este se encontraba al pie de una montaña, siguiendo un pequeño río que desembocaba en un lago grande de la región. Todos los monjes bajaron a ver las proezas del pescador, pero ese día el pescador no pesco nada. —  Debe ser que hoy tengo un mal día…

Al día siguiente, ocurrió lo mismo y no pescó nada. — Este lago está muerto, aquí no hay peces!! — Y mientras decía esto un monje apareció con un gran pez entre sus manos. Se despidió de los monjes entre medio de risas y bromas de estos y se marchó a casa. De camino, no pudo dejar de pensar en lo ocurrido.

¿Por qué no había pescado?

Seguro que era culpa de la caña. Pero esta la había revisado varias veces y parecía estar como siempre…
Aah, seguro que era por el ruido de los monjes, tanta gente allá mirando había asustado los peces. Pero otros monjes si habían pescado…

Cuando llegó a su casa, bajo otra vez al lago y allí volvió a pescar de nuevo. Aha! seguro que había sido una mala racha! Estaba seguro de ello, así que como el pescador además de un poco  vanidoso era trabajador, decidió volver a la semana siguiente a probar otra vez. Pero esta vez no dijo nada a los monjes y fue de escondidas.

De nuevo no pescó nada y decidió recoger los bártulos y volver a su casa. Pero antes de marcharse se encontró de nuevo al sabio monje que viéndole tan afectado le dijo. — No te avergüences de tu ignorancia, la vida es un camino sinuoso de ensayos y errores. — El pescador bajó la cabeza, se despidió y salió corriendo.

Esa noche las palabras del monje no dejaron de resonar en su cabeza y su vanidad luchaba ferozmente contra sus palabras. — Cómo que ignorancia? Yo que soy un experto pescador. Acaso no lo ve? mis centenares de victorias en el lago así lo acreditan...
Luchaba porqué en el fondo sabía que había algo de verdad en ellas. El pescador se durmió entre sus pensamientos y soñó.

Soñó cuando era pequeño y cogió la caña por primera vez que fue a pescar. Ese día dedicó mucho tiempo a aprender como funcionaba y su padre que estaba con él le enseñó algunos trucos. Luego con el tiempo fué perfeccionando las técnicas de su padre y finalmente diseñó sus própias que le funcionaron tanto mejor.

Al despertar, ese sueño le hizo pensar de nuevo en las palabras del sabio monje: No te averguenzes de tu ignorancia, la vida es un camino sinuoso de ensayos y errores
Quizás el problema es que he dado muchas cosas por sentadas. A lo mejor lo que me funciona en este lago no sirve en el otro.– Cogió de nuevo la caña y volvió al lago de los monjes, pero esta vez partió con una actitud diferente. No marchó como maestro, sinó como aprendiz. Y lo primero que hizo fue observar el lago.

Oooh, cuantas cosas había dado por sentadas, fíjate que aquí las aguas son de otro color. — Tocó el agua. — Está más fría. Al tocarla se dio cuenta que las corrientes eran diferentes. Y lo más importante, cuanto se había estado perdiendo por creer que ya sabía. Un mundo nuevo se abrió ante él: El que creía ser un maestro volvió a ser aprendiz y con esa actitud de humildad recuperada ese día pescó un pez. No fue el pescado más grande, pero si el más reconocido, amado y recordado por los cientos que vinieron en los siguientes años.

Así que para no olvidar tan tamaña lección que le brindó la vida, dejó gravado en el mango de su caña: No temas la ignorancia, porqué esta es la puerta para alcanzar la verdadera sabiduría.

Viatje a Bournemouth

Aquest estiu he viatjat a Bournemouth amb la família per millorar el meu anglès, he estat tres setmanes anant a una acadèmia i l’experiència no ha pogut ser més positiva, els professors eren molt bons i les classes molt amenes.

bournemouth

Ja havia estat altres vegades al Regne Unit, en concret a London, i cada vegada que he vingut no he deixat de sorprendre’m per la vida que porten els anglesos i que dista molt de la que tenim els mediterranis.

Platja de Bournemouth
Platja de Bournemouth

Tenen molts parcs naturals i arbres centenaris a cada cantonada. Hem estat fent-nos fotos amb arbres de gran diàmetre pràcticament cada dia.

Arbre monumental a Upper Gardens a Bournemouth
Arbre monumental a Upper Gardens a Bournemouth

Aquí Catalunya tenim algun roure monumental i el tenim com una raresa, allà pràcticament trobes roures tricentenaris a cada cantonada.

A Bournemouth entre d’altres, tenen un parc que fa tres kilòmetres de llarg. Algunes imatges,

IMG_2147
Parc de Bournemouth

Passarel·la a Upper Gardens a Bournemouth
Passarel·la a Upper Gardens a Bournemouth

IMG_2154
Upper Gardens a Bournemouth

Una guineu al mateix parc! Al final d'aquest.
Una guineu al mateix parc! Al final d’aquest.

Enterren els morts al terra vs nosaltres enterrem els nostres morts en nínxols que són com petits pisos. Allà els cementiris són enormes i amb gespa, pràcticament com un parc, però amb làpides.

Típic cementiri anglès
Típic cementiri anglès

Quina diferència amb els nostres cementiris…

Típic cementiri català
Típic cementiri català

També tenen moltes esglésies, algunes d’elles venudes a tercers i reconvertides a altres activitats; em va sorprendre veure en una un supermercat Tesco (és la cadena de supermercats estrella d’anglaterra) i en un altre una discoteca!!

El sistema de recollida de escombraries no és compartit, cada edifici té el seu contenidor, el que genera un munt de contenidors diferents i han d’acabar buscant espais on col·locar-los, que acaben essent carrerons amb una imatge tètrica.

IMG_2209
M’ha xocat perquè en un carrer es tot maco i polit i vas a tirar l’escombraria i et trobes això.

Les línies arquitectòniques llueixen amb un to antiquat, quan ens passejàvem pel poble la meva filla ens va comentar que es veia tot com antic.

Arquitectònica vuitantera
Arquitectònica vuitantera

Els horaris no els he entès gaire perquè a les 5 tothom plega i se’n va a casa. Ho puc comprendre per les oficines, però i els supermercats també? Llavors si surto a les 5 i arribo sobre les 6 a casa quan vaig a comprar?

A partir de les 6 de la tarda canviava l’ambient de la ciutat. Desapareixien els nens i la gent “normal” i començàvem a veure altre tipus de personal, més “quinqui”. Potser eren els que s’aixequen a les 3 de la tarda i se’n van a dormir a les 6 de la matinada?.

El menjar estrella és el fish and chips, a part d’això i l’esmorzar de seques angleses amb salsa de tomàquet i botifarra, la resta de cuina és internacional: indú, xinessa, italiana, etc…

Fish and chips, el millor de la cuina anglesa
Fish and chips, el millor de la cuina anglesa

Els millors fish and chips me’ls he menjat a Chez Fred i a un take-away a Pool Quay davant del port al poble de Pool.

Alguns anglesos són molt “classistes” si no parles anglès perfecte, literalment et giren la cara i marxen. Afortunadament no són tots. Però la meva dona s’ha trobat amb alguna discriminació per aquest fet com anar al parc natural de Brownsea Island, pagar l’entrada i no rebre la mateixa informació i butlletes que la resta d’usuaris.

Estatua anglessa a l'esglèsia de Christchurch
Estatua anglessa a l’esglèsia de Christchurch

Als anglesos els hi encanten els batuts, i tenen moltes botigues que en fan de molt bons. En especial la cadena Shakeaway té més de 100 de diferents per escollir.

Als pubs és prohibida l’entrada a menors de 13 anys. Un pub anglès és més com una casa antiga amb restaurant que no pas un “pub” català que es més un bar de copes. Allà als bars de copes se’ls hi diuen bars.

Els preus al supermercat de Bournemouth són molt similars als catalans, amb la diferencia del canvi de lliure, però si el rati fos 1:1 pràcticament seria idèntic. I això és quelcom que també em va sorprendre del darrer viatje a Alemanya que els preus del Lidl eren iguals o més baixos que a Catalunya amb la diferència que allà els salaris són un 30% dels d’aquí o més.

Hi ha una gran afició als trens antics. En els parcs, que són enormes, solen haver com casals de jubilats que tenen locomotores nanes de vapor i es dediquen a passejar-te pel parc per 1 lliura. M’ha encantat.

Donant una volta amb tren a vapor
Donant una volta amb tren a vapor en un dels múltiples parcs a Bournemouth

Als pobles de costa hi ha afició de fer Craving. Que és pescar crancs per després deixar-los altre cop a mar. És una afició força maca i divertida.

Anglesos practicant el "Craving"
Anglesos practicant el “Craving” al poble de Swanage

Anglesos practicant el "craving" al poble de Lymington
Anglesos practicant el “craving” al poble de Lymington

El Regne Unit és un país de natura amb esplèndits paisatges,

Al parc de
Al parc de Stundland and Godlingston Heath

Típic dia de platja al poble de Swanage
Típic dia de platja al poble de Swanage

A la bahía de
A les platges de Hengistbury Head