Un estiu al pirineu aragonès – Part 1

Aquest estiu he visitat el pirineu aragonès amb dues activitats: He pujat el pic de l’Aneto i he visitat el parc d’Ordesa. Les dues activitats han suposat fer realitat un somni d’infància. Als meus 39 anys, ho he fet. Era una d’aquelles activitats que et fan ilusió de petit i quan ho vols fer no pots (per experiència, recursos econòmics, etc…)  i quan ho pots fer ja t’has oblidat que volies fer-ho.

Pujada a l’Aneto (Inicis d’Agost 2018)

La pujada a l’Aneto ha estat una meravella paisatjistica. Una catarsis amb la natura.

1 d’Agost a les 15.00

M’adono durant el viatge que m’he deixat les ulleres de sol i que patiré si no n’aconsegueixo unes. Decidim parar a Benasqué. Estan totes les botigues tancades i finalment compro unes ulleres que semblen decents a la benzinera del poble. Es un poble molt pintoresc.

1 d’agost 17.00h

Arrivem a l’entrada del park. Deixem el cotxe, ens canviem. Anirem caminant fins al refugi, que són uns 6km i 500m de desnivell aprox.

Fa molta calor, uns 30º, molt bon dia i un paisatge que promet.

1 d’agost 18.24h

Iniciem l’ascenció cap el refugi de “la Renclusa”.

A les 19.00h ja hem arribat al refugi. Uns francesos s’estan fent un banquet fent servir una pedra de taula, hi ha gent passejant als voltants.

I el punt per on ascendirem demà a la matinada es presenta imponent davant nostre.

20.30 anem cap a dormir. Demà iniciem ascenció.

2 d’agost 05.00 Refugi la Renclusa

Comencem a pujar, ens adelanten uns matxaques que una mica més i pugen correns. S’equivoquen de camí i al cap d’uns 50 minuts ens tornaran adelantar. El primer tros de pujada es molt pedregos. L’únic soroll que s’escolta es el del salt de l’aigua.

Em fusiono amb la muntanya….

Sóc un ocell…

Fins que arribo a la cresta. Hem giro y faig una foto de la gent pujant per la pura pedra. La roca viva, granítica, vella com la mare terra.

2 d’agost 8.00h Portillon superior

Arribem al portillón superior, l’entrada a l’alta muntanya. Al final de tot en forma de piramide es vislumbra l’Aneto.

Ens hem de calçar els crampons per passar la nevera, que es com li diuen a aquesta glasera. I els camprons són important, perquè sense crampons no hi ha ascensió. La montanya es un lloc que s’ha de respectar, no val anar amb sabatilles i pantalons. Roba d’abric, bon calçat, crema solar, etc…

afrontant el darrer tram, queden els últims 300m de desnivell. Aquí ja estava per sobre els 3000 metres d’altitut. Em sento com caminant per la lluna.

2 d’agost 11.50

Coi! ja són casi les 12.00, el temps ha passat volant. El passeig, la natura, el paisage, ens han tingut ensimismats. Arribats a aquest darrer tram  ja no hi ha neu. Queda molt poquet.

El pas de mahoma. Realment impressionant. La primera vegada que el vaig creuar, vaig sentir por, perquè tot i que el pas es ample, sents el vuit de la muntanya entre els dos cantons. Una caiguda lliure de centenars de metres. Creuant un pont, encomanat a l’habilitat d’un mateix i a la fe de la vida. No hi ha marxa enrera, només mirar cap endavant i assolir el cim.

Finalment realitzo el cim!

2 d’agost de 2018 12.00h, pico Aneto!!

A partir d’aquí vam fer un petit mos i cap aball, que s’ens feia tard. Sempre gaudint de les inmillorables vistes que ens va brindar el día. Una visibilitat excelent :o)

2 d’agost 13.00h iniciem el descens.

El que més em va impactar de la baixada, va ser la quantitat de pedres i pedres i pedres que vaig arribar a trepitjar.  La vaig gaudir molt, cada petja que feia em sentía en consonància amb la muntanya.

Aquesta imatge d’aquí a dalt, reflecteix el descens de forma acurada. Molt agreste, distàncies enormes i roques granítiques. Vam veure cérvols i “marmotes”.

2 d’agost 16.10h — Basa del Salterillo

Ja a mig camí, després de passar la basa del Salterillo, el paisatge va començar a canviar…

les primeres vegetacions i finalment…

2 d’agost 18.00h — Aigualluts

Un salt d’aigua, ja baixant a la plana

A Aigualluts ens vam trobar amb un granger que venía de revisar el bestiar i vam acompanyar-lo fins a l’estació d’autobusos. Va ser una companyia grata i em va estar explicant algunes anectodes de la zona.

2 d’Agost 19.30 — Parking del parc

Ens canviem de roba, tornem a vestir-nos de turistes, pujem al cotxe i cap a casa!! Missió complerta.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.