Ja n’estic fart. Es que és SES COLMO. Zapatero promet 1.500 milions de dòlars a llatinoamèrica per garantir l’accés de l’aigua a tothom.


En Zapagaltes es va reunir amb la crem de la crem de Sudamèrica.

I és que n’estic fart perquè precisament les meves vacances les he passat a Sudamèrica, en concret al Perú i Bolívia i una cosa us puc garantir: Allà fins a les rates son corruptes.

Es una pena, però l’individualisme es així i en els països on hi ha més misèria, més miserables son les persones. Us explico un cas dels que he vist.

En una part del viatge, varem visitar ell “Valle Sagrado del los Incas” del Perú, en concret la província de Urubamba.


Una barraca de pagès al districte de Maras (Urubamba)

La província de Urubamba es creuada pel riu que li dona el nom a la provincia: el riu Urubamba. Una part important de la regió es nutreix d’aquest riu, poguent tenir cultius de regadiu, durant tot l’any. Però no a tota la provincia d’Urubamba hi ha aigua: Per la seva composició del sòl, el districte de Maras no té aigua potable, l’aigua que surt de la terra es salada. Des de l’època preinca, la gent de la regió a explotat aquest fet per obtenir sal mitjançant un sistema de secat al sol, aquesta tècnica es concentra en un lloc anomenat “Las Salinas” a uns 5 kilòmetres del poble de Maras.


Las Salinas, al districte de Maras

D’on prenen l’aigua potable aquesta gent? Cada dia puja fins al poble de Maras un camió cisterna amb aigua provinent de la Vall d’Urubamba. El més increïble de tot és que el poble on es troba concentrada tota la població del districte tan sols es troba a uns pocs kilòmetres del riu, amb un desnivell de poc més de 800/900 metres.

I coi; podem pensar i per què no fan bombejar l’aigua fins al poble? Doncs la resposta és: aquesta gent prou peles tenen per viure…


Comencen a les 4 del matí fins les 11 per evitar les hores de més sol.

La injustícia. La situació que fa més desgraciada a aquesta gent ve de l’explotació turística de “Las Salinas”. Cada día visiten les salines prop de 1.800 persones; l’entrada val 5 soles (1,2€) amb el que es sol fer una recaptació d’uns 9.000 soles (uns 2000€ diaris, 60.000€ mensuals). I qui recapta la pasta? El president de Les Salines. Però aquest no es que sigui l’amo, si no és un representant que porta tot el “cotarrillo” i infraestructura. La gran misèria d’aquesta gent, es que no veuen ni un duro! i a sobre la carretera de terra al passar tants de vehicles turístics al cap del dia es fa malbé molt sovint i qui l’arregla? El president i els seus 2000€ diaris? Noooo! La mateixa gent que va a treballar a les Salines: Els homes amb pic, les dones amb pales.


L’estracció de sal es 100% manual. Sense màquinaria.

I a les salines hi ha aigua dolça per netejar-se les mans o beure una mica quan s’es cansat? Nanai de l’habana. O sigui que la gent torna ben blanca de la sal cap a casa, caminant amb el sol de justícia.


Moray, unes ruines Inques del districte de Maras

Per això es tant indignant, que aquesta gent podrien autofinançar-se l’accés a l’aigua, millorar el seu nivell de vida amb una part d’aquests ingressos i no es fa res. I jo dic: Si un presidentet fa això a petita escala, que faran els peixos grossos amb els 1500 milions de dòlars que ha promès en Zapatero?

Sort tenim que en Zapagaltes no compleix mai les seves promeses.

« Previous PageNext Page »