En Lluís Llach sempre l’havia tingut una mica com a músic de segona fila. Això es culpa del meu pare que sempre escoltava en Serrat i quan li preguntava per en Llach, m’escupia galimaties seguides d’un “no m’agrada”. L’havia escoltat a la tele però mai m’havia dit res… l’altre dia el vaig escoltar de nou i certament el vaig trobar molt emotiu.

La meva desafecció musical per en Llach crec que era més deguda per un tema de maduressa que d’estil musical. Per escoltar en Lluís Llach s’ha de tenir una certa sensibilitat i gust per la poesia. Poesía cantada?