Es increïble la poca feina que tenen les televisions, la poca feina que tenen els polítics (i mal feta a més) i la poca feina que tenim les persones.

El més patètic de tot, es veure com les televisions i certs contertulians defensen la infantil reacció del rei d’aixecar-se i marxar; ens maxaquen fins l’aburriment repetint una vegada i altre l’escena dels pebrots.

Dubto que ningú ja no hagi vist l’escena, pero aquí la poso per a que us recreeu amb la reial tonteria i enfrontament del rey d’Ejpaña vs Chavez el Venezolanu.

El Rey, amb aquesta actitud ha demostrat que una persona del seu estatus no té alçada per estar al lloc on està. El “I tú más” i el “Porqué no te callas” no son dignes d’un monarca que representa a tota una societat davant del món. Si estàs allà, has d’aguantar i si l’altre es un maleducat i mig de les ànimes (mig boig) doncs s’ha d’aguantar el tipus i després quan tot acabi ja faràs les declaracions que creguis oportunes.

En Chavez, s’estava retratan ell sol com un ésser minúscul i despreciable. Gràcies a l’actitud del rei, li ha donat corda i ha fet créixer el ego mitemaniac del personatge en qüestió.
Menys mal que sóc republicà i català. Si fos español monàrquic sentiria autèntica vergonya.