Abans d’ahir vaig tenir un somni que em va trasbalsar. Participava en un debat televisiu on també s’entrevistava a Joan Manel Serrat. Era com una especie de debat + entrevista. En aquest debat recriminava en Serrat; no perquè en la seva historia hagués passat a cantar en castellà, si no perquè va anar a veure els toros amb en Sabina.
En Serrat replicava que ell estava en el seu dret, i que ell no era cap patrimoni de ningú. Després, jo plorava. Em feia molta pena, com un altre cop els españols ens havien robat una icona dels catalans. Sí, sí, ja se que cantava en castellà, però estava segur que ho feia per guanyar més diners i pujar el seu ego, però el fet de veure’l allà, mirant aquell espectacle tant “castizo”, va ser l’estocada final al meu cor de veure la conversió ja definitiva i no recuperable d’algú amb unes arrels profundes transplantades a un altre cultura.
A mi en Serrat, de sempre ni fu ni fa. Però penso que en la seva època va ser un referent pels catalans i no catalans, era com allò que fa que sigui “guai” ser català.
Recordeu Sopa de cabra? Agradaven a tots els adolescents, fins i tot els castellanoparlants cantaven alegrement les seves collonudes cançons. Ells també feien que ser català fos sentir-se diferent. Doncs, es van passar al castellà. Per què? per l’ambició, perquè Catalunya es un país petit i perquè els van tentar, els hi van inflar l’ego com un globús i ale: tú que la pela es la pela i això ho diem tots els catalans. Després van tornar demanant perdó (escolteu la canço “voler tornar enrera”), perquè molts catalans van sentir traïts els seus sentiments cap a ells.
I be, això ha anat passant amb tans d’altres que no mencionaré perque no cal, però la llista podria ser llarga.
El cas es que tot això em fa reflexionar sobre la nostra cultura i costums, sobre la nostra societat. No tenim referents per enmirallar-nos. Els polítics d’avui fan pena i no son creïbles, no es creuen ni ells el sentiment de ser catalans. Musicalment, molts artistes directament canten en castellà perque es un idioma que controlem i perquè pot tenir més tirada. Escriptors, bons escriptors que reneguen del català, no per ser mala llengua, tan sols perquè no dona de menjar escriure en ella. Empresarialment, tots anem a retallar costos, doble etiquetatje? doble cost. No surt rentable.
Llavors quina aventatge te ser català? En el proper post ho detallaré, que comença Polonia i no m’ho vull perdre.