Fa temps que ve rondant pel meu cap sobre el tema de l'estalvi de l'aigua.
Em fa molta gracia quan els polítics ens conviden a realitzar un estalvi
d'aigua a tots els ciutadans que vivim i compartim les nostres vides a
Catalunya. Quan tindrem una classe política amb un projecte comú, un
projecte real de país? Cada any ens vanagloriem de l'assoliment d'un nou
record de visitants, de turistes i ens posem cofois quan recitem amb veu
alta els milions de persones que visiten el nostre país. Però per l'altre
banda, tenim un debat del que els polítics ens demanen responsabilitats a
tots: l'estalvi de l'aigua.

Jo no sóc matemàtic però se restar i un dels grans problemes que tenim es
que a Catalunya plou poc, però pels que som plou prou (cada vegada menys).
Ara be, resulta que no som els que diem ser, si no molts més.

"Durant el període acumulat de gener-desembre de 2006 Catalunya ha rebut
15 milions de turistes , un 6,9% més que el mateix període de l’any
passat." (Extret del Gencat).

Visc a la població de Blanes, fa pocs anys que ens han posat una
desalinitzadora, va costar milers de milions de les antigues pessetes i
ens la van posar perquè segons els experts a l'alt maresme faltava aigua.
MENTIDA, la central tan sols l'engeguen a l'estiu. Visc al costat del riu
Tordera i per aquest baixa aigua tot l'any, menys quan comença la
temporada alta. Aquest any, a portes de l'abril tan sols baixa un cordill
d'aigua que ens avisa que aquest encara està viu (el riu Tordera es
subterrani). Suposo que aquest any si no plou haurem d’engegar la
desalinitzadora abans d'hora; calculo que, per setmana santa?

Frases com, "Els turistes estrangers generen a Catalunya. més de 118
milions de pernoctacions. durant l’any 2006." No vull imaginar quantes
vegades deuen estirar la cadena del water o si son extremadament nets i es
dutxen cada dia.

Si volem ser un país sostenible, no crec que basar la nostra economia amb
el turisme sigui el correcte. Quan als catalans ens tanquin l'aixeta,
també se la tancaran als convidats? Quant més podrem continuar amb un
creixement que sembla no tenir fi?

Hi ha un dit català que ho diu molt clar, d'on no hi ha no raja; i crec
que aquí es veu molt clar. Es hora de començar a fer un canvi de
mentalitat, el turisme ens ha donat molt aquests 30 anys, però ara que ja
som grans  ja toca decidir què volem ser.