Archivo de la categoría: Viajes

Un estiu al pirineu aragonès – Part 1

Aquest estiu he visitat el pirineu aragonès amb dues activitats: He pujat el pic de l’Aneto i he visitat el parc d’Ordesa. Les dues activitats han suposat fer realitat un somni d’infància. Als meus 39 anys, ho he fet. Era una d’aquelles activitats que et fan ilusió de petit i quan ho vols fer no pots (per experiència, recursos econòmics, etc…)  i quan ho pots fer ja t’has oblidat que volies fer-ho.

Pujada a l’Aneto (Inicis d’Agost 2018)

La pujada a l’Aneto ha estat una meravella paisatjistica. Una catarsis amb la natura.

1 d’Agost a les 15.00

M’adono durant el viatge que m’he deixat les ulleres de sol i que patiré si no n’aconsegueixo unes. Decidim parar a Benasqué. Estan totes les botigues tancades i finalment compro unes ulleres que semblen decents a la benzinera del poble. Es un poble molt pintoresc.

1 d’agost 17.00h

Arrivem a l’entrada del park. Deixem el cotxe, ens canviem. Anirem caminant fins al refugi, que són uns 6km i 500m de desnivell aprox.

Fa molta calor, uns 30º, molt bon dia i un paisatge que promet.

1 d’agost 18.24h

Iniciem l’ascenció cap el refugi de “la Renclusa”.

A les 19.00h ja hem arribat al refugi. Uns francesos s’estan fent un banquet fent servir una pedra de taula, hi ha gent passejant als voltants.

I el punt per on ascendirem demà a la matinada es presenta imponent davant nostre.

20.30 anem cap a dormir. Demà iniciem ascenció.

2 d’agost 05.00 Refugi la Renclusa

Comencem a pujar, ens adelanten uns matxaques que una mica més i pugen correns. S’equivoquen de camí i al cap d’uns 50 minuts ens tornaran adelantar. El primer tros de pujada es molt pedregos. L’únic soroll que s’escolta es el del salt de l’aigua.

Em fusiono amb la muntanya….

Sóc un ocell…

Fins que arribo a la cresta. Hem giro y faig una foto de la gent pujant per la pura pedra. La roca viva, granítica, vella com la mare terra.

2 d’agost 8.00h Portillon superior

Arribem al portillón superior, l’entrada a l’alta muntanya. Al final de tot en forma de piramide es vislumbra l’Aneto.

Ens hem de calçar els crampons per passar la nevera, que es com li diuen a aquesta glasera. I els camprons són important, perquè sense crampons no hi ha ascensió. La montanya es un lloc que s’ha de respectar, no val anar amb sabatilles i pantalons. Roba d’abric, bon calçat, crema solar, etc…

afrontant el darrer tram, queden els últims 300m de desnivell. Aquí ja estava per sobre els 3000 metres d’altitut. Em sento com caminant per la lluna.

2 d’agost 11.50

Coi! ja són casi les 12.00, el temps ha passat volant. El passeig, la natura, el paisage, ens han tingut ensimismats. Arribats a aquest darrer tram  ja no hi ha neu. Queda molt poquet.

El pas de mahoma. Realment impressionant. La primera vegada que el vaig creuar, vaig sentir por, perquè tot i que el pas es ample, sents el vuit de la muntanya entre els dos cantons. Una caiguda lliure de centenars de metres. Creuant un pont, encomanat a l’habilitat d’un mateix i a la fe de la vida. No hi ha marxa enrera, només mirar cap endavant i assolir el cim.

Finalment realitzo el cim!

2 d’agost de 2018 12.00h, pico Aneto!!

A partir d’aquí vam fer un petit mos i cap aball, que s’ens feia tard. Sempre gaudint de les inmillorables vistes que ens va brindar el día. Una visibilitat excelent :o)

2 d’agost 13.00h iniciem el descens.

El que més em va impactar de la baixada, va ser la quantitat de pedres i pedres i pedres que vaig arribar a trepitjar.  La vaig gaudir molt, cada petja que feia em sentía en consonància amb la muntanya.

Aquesta imatge d’aquí a dalt, reflecteix el descens de forma acurada. Molt agreste, distàncies enormes i roques granítiques. Vam veure cérvols i “marmotes”.

2 d’agost 16.10h — Basa del Salterillo

Ja a mig camí, després de passar la basa del Salterillo, el paisatge va començar a canviar…

les primeres vegetacions i finalment…

2 d’agost 18.00h — Aigualluts

Un salt d’aigua, ja baixant a la plana

A Aigualluts ens vam trobar amb un granger que venía de revisar el bestiar i vam acompanyar-lo fins a l’estació d’autobusos. Va ser una companyia grata i em va estar explicant algunes anectodes de la zona.

2 d’Agost 19.30 — Parking del parc

Ens canviem de roba, tornem a vestir-nos de turistes, pujem al cotxe i cap a casa!! Missió complerta.

Viatje a Bournemouth

Aquest estiu he viatjat a Bournemouth amb la família per millorar el meu anglès, he estat tres setmanes anant a una acadèmia i l’experiència no ha pogut ser més positiva, els professors eren molt bons i les classes molt amenes.

bournemouth

Ja havia estat altres vegades al Regne Unit, en concret a London, i cada vegada que he vingut no he deixat de sorprendre’m per la vida que porten els anglesos i que dista molt de la que tenim els mediterranis.

Platja de Bournemouth

Platja de Bournemouth

Tenen molts parcs naturals i arbres centenaris a cada cantonada. Hem estat fent-nos fotos amb arbres de gran diàmetre pràcticament cada dia.

Arbre monumental a Upper Gardens a Bournemouth

Arbre monumental a Upper Gardens a Bournemouth

Aquí Catalunya tenim algun roure monumental i el tenim com una raresa, allà pràcticament trobes roures tricentenaris a cada cantonada.

A Bournemouth entre d’altres, tenen un parc que fa tres kilòmetres de llarg. Algunes imatges,

IMG_2147

Parc de Bournemouth

Passarel·la a Upper Gardens a Bournemouth

Passarel·la a Upper Gardens a Bournemouth

IMG_2154

Upper Gardens a Bournemouth

Una guineu al mateix parc! Al final d'aquest.

Una guineu al mateix parc! Al final d’aquest.

Enterren els morts al terra vs nosaltres enterrem els nostres morts en nínxols que són com petits pisos. Allà els cementiris són enormes i amb gespa, pràcticament com un parc, però amb làpides.

Típic cementiri anglès

Típic cementiri anglès

Quina diferència amb els nostres cementiris…

Típic cementiri català

Típic cementiri català

També tenen moltes esglésies, algunes d’elles venudes a tercers i reconvertides a altres activitats; em va sorprendre veure en una un supermercat Tesco (és la cadena de supermercats estrella d’anglaterra) i en un altre una discoteca!!

El sistema de recollida de escombraries no és compartit, cada edifici té el seu contenidor, el que genera un munt de contenidors diferents i han d’acabar buscant espais on col·locar-los, que acaben essent carrerons amb una imatge tètrica.

IMG_2209

M’ha xocat perquè en un carrer es tot maco i polit i vas a tirar l’escombraria i et trobes això.

Les línies arquitectòniques llueixen amb un to antiquat, quan ens passejàvem pel poble la meva filla ens va comentar que es veia tot com antic.

Arquitectònica vuitantera

Arquitectònica vuitantera

Els horaris no els he entès gaire perquè a les 5 tothom plega i se’n va a casa. Ho puc comprendre per les oficines, però i els supermercats també? Llavors si surto a les 5 i arribo sobre les 6 a casa quan vaig a comprar?

A partir de les 6 de la tarda canviava l’ambient de la ciutat. Desapareixien els nens i la gent “normal” i començàvem a veure altre tipus de personal, més “quinqui”. Potser eren els que s’aixequen a les 3 de la tarda i se’n van a dormir a les 6 de la matinada?.

El menjar estrella és el fish and chips, a part d’això i l’esmorzar de seques angleses amb salsa de tomàquet i botifarra, la resta de cuina és internacional: indú, xinessa, italiana, etc…

Fish and chips, el millor de la cuina anglesa

Fish and chips, el millor de la cuina anglesa

Els millors fish and chips me’ls he menjat a Chez Fred i a un take-away a Pool Quay davant del port al poble de Pool.

Alguns anglesos són molt “classistes” si no parles anglès perfecte, literalment et giren la cara i marxen. Afortunadament no són tots. Però la meva dona s’ha trobat amb alguna discriminació per aquest fet com anar al parc natural de Brownsea Island, pagar l’entrada i no rebre la mateixa informació i butlletes que la resta d’usuaris.

Estatua anglessa a l'esglèsia de Christchurch

Estatua anglessa a l’esglèsia de Christchurch

Als anglesos els hi encanten els batuts, i tenen moltes botigues que en fan de molt bons. En especial la cadena Shakeaway té més de 100 de diferents per escollir.

Als pubs és prohibida l’entrada a menors de 13 anys. Un pub anglès és més com una casa antiga amb restaurant que no pas un “pub” català que es més un bar de copes. Allà als bars de copes se’ls hi diuen bars.

Els preus al supermercat de Bournemouth són molt similars als catalans, amb la diferencia del canvi de lliure, però si el rati fos 1:1 pràcticament seria idèntic. I això és quelcom que també em va sorprendre del darrer viatje a Alemanya que els preus del Lidl eren iguals o més baixos que a Catalunya amb la diferència que allà els salaris són un 30% dels d’aquí o més.

Hi ha una gran afició als trens antics. En els parcs, que són enormes, solen haver com casals de jubilats que tenen locomotores nanes de vapor i es dediquen a passejar-te pel parc per 1 lliura. M’ha encantat.

Donant una volta amb tren a vapor

Donant una volta amb tren a vapor en un dels múltiples parcs a Bournemouth

Als pobles de costa hi ha afició de fer Craving. Que és pescar crancs per després deixar-los altre cop a mar. És una afició força maca i divertida.

Anglesos practicant el "Craving"

Anglesos practicant el “Craving” al poble de Swanage

Anglesos practicant el "craving" al poble de Lymington

Anglesos practicant el “craving” al poble de Lymington

El Regne Unit és un país de natura amb esplèndits paisatges,

Al parc de

Al parc de Stundland and Godlingston Heath

Típic dia de platja al poble de Swanage

Típic dia de platja al poble de Swanage

A la bahía de

A les platges de Hengistbury Head